Translate - Traductor

lunes, 26 de octubre de 2020

Esport de formació en temps de pandèmia. Problema o solució?

En primer terme, demanar disculpes al lector perquè, en el difícil moment en el que vivim, es prenen tantes decisions, y amb tant poca base per formar criteri, que possiblement quan acabi l’article, tot haurà canviat. Hores d’ara, la informació de que disposem, es que, tot i que des de la SGE i la UFEC han demanat que l’Esport sigui considerat un servei essencial, el PROCICAT no ho ha considerat com a tal, i que, per tant, tots aquells entrenaments que habitualment es produeixen a la franja d’entre les 21 i les 24 hores, no es podran dur a terme. Es a dir, potser es podran re programar en altres franges horàries, amb el conseqüent perjudici per qui les tenia assignades, i per a les pròpies persones afectades pel canvi. Menys temps d’entrenament, i mes complexitat per poder complir amb rigor les normes i procediments d’higiene sanitària que, d’altra banda, la immensa majoria de clubs estan complint escrupolosament.

Es cert que la situació es força complicada, però no es menys cert, que la majoria de decisions que s’estan prenent, podrien prendre’s amb un punt més de reflexió, coherència i sentit comú.

Això va de salvar vides, i les persones que formem part del mon de l’esport, ho tenim absolutament clar. I, limitant la pràctica esportiva en edat de formació, pensem que anem contra aquest objectiu.

Cal reflexionar seriosament sobre les preguntes i arguments que desgranarem. Ben segur que ens en deixem molts. Però com cal decidir on, quan i perquè enfoquem esforç i recursos, partirem d’aquesta base per tal de mirar de concretar algunes propostes.

Som-hi! A veure com ens en sortim...

Que demanen els diferents governs? Per què posen límits a l’ESPORT DE FORMACIÓ?

Tots els governs, de tots els colors i en tots els àmbits territorials arreu del mon, i també a l’estat espanyol, demanen a la població reduir la vida social, responsabilitat, disciplina, esforç, autocontrol... mentre curiosament limiten la capacitat d’una de les eines que permeten aprofundir en aquests conceptes i valors. L’ESPORT DE FORMACIÓ, es part indissoluble de la formació integral de les persones. En efecte, l’ESCOLA, els CLUBS o ESCOLES ESPORTIVES, i l’ENTORN FAMILIAR, son fonamentals per que les nenes i nens creixin en una llibertat compromesa i responsable, amb ells, i també amb el seu entorn. Cadascú fent el seu paper, totes les parts aportant el seus valors i nutrients als nens i nenes, noies i nois.

Pel que fa al que ens ocupa, el temps que la canalla i la joventut estan entrenant, ho fan en un entorn segur i controlat. Seguint els protocols que s’han proposat des de les diferents administracions i autoritats sanitàries. Podem garantir-ho si no estan allà?

També estan practicant una activitat física i mental (en qualsevol esport), que els permet activar la seva pròpia bona salut, i tenir objectius motivacions i reptes en moments difícils. Quina es la alternativa? Quedar-se a casa i tancar-se amb els videojocs? En el millor dels casos, viatjar per les Xarxes Socials per mantenir una certa socialització per virtual que sigui?

I el més important, segueixen treballant valors que ens han d’ajudar a tots plegats a sortir d’aquesta i de futures pandèmies que puguin venir. La responsabilitat, el treball en equip, l’esforç individual i col·lectiu, la capacitat de lideratge... Hi ha alguna possibilitat de que desenvolupin aquests valors fora de l’ESPORT DE FORMACIÓ? Segurament, però costarà trobar una eina tant eficaç.

Per tant, quin sentit te limitar els horaris de la pràctica esportiva EN L’ESPORT DE FORMACIÓ, si es la major eina per ajudar-nos a sortir de la pròpia pandèmia?

ESPORT DE FORMACIÓ vs esport professional. Per què tenen un tracte tant diferent?

Es ben evident que a l’esport professional, aquell on la majoria de les nenes i nens que practiquen ESPORT DE FORMACIÓ busquen els seus referents, està tenint un tracte ben diferent. A diferència de la resta, als professionals només se’ls hi exigeix el compliment dels protocols de seguretat. Com ha de ser!

Però se’n salvaguarda la possibilitat de continuar, per no malmetre la seva activitat econòmica. Es dir, que un mon que es mou per contractes multimilionaris que es reparteixen entre poques entitats i una elit de talents privilegiat, compta amb la protecció del govern, mentre que milions de nens i nenes, desenes de milers de clubs i entitats que necessiten d’aquesta activitat per mantenir viva la possibilitat de seguir treballant, en l’àmbit de la FORMACIÓ INTEGRAL de les persones, i que, com hem pogut veure abans, ens pot ajudar a afrontar millor aquesta situació, només veuen limitades les seves opcions...

No tindria mes sentit prioritzar ni que fos només pel criteri de major nombre de beneficiaris? Especialment tenint en compte el benefici pel sistema públic de salut?

Clubs vs Gimnasos. Diferències en l’ànim de lucre.

Un altra cosa que no entenem es com es posa en el mateix sac a tot l’esport (exceptuant les lligues professionals). Es evident que no estem parlant del mateix quan parlem de Clubs Esportius que quan ho fem d’empreses que gestionen (o en son propietaris) de negocis esportius.

Quedi clar que creiem que aquest tipus d’empreses, son absolutament necessàries i tenen uns objectius tant lícits i defensables com el que més. I com qualsevol activitat mercantil, han de poder exercir-la en el marc de la llei i en lliure competència. Han fet, fan i faran inversions en instal·lacions i formació, donen feina a professionals del sector, i contribueixen al benestar i a la salut de la població. Ens sembla horrible que vegin minvada la seva activitat, quan també han fet un seguit d’inversions per adaptar-se als protocols. Quantes baixes tindran per culpa dels horaris? La nostra solidaritat amb elles.

Però som actors diferents, amb beneficiaris i objectius diferents. No podem ser tractats de la mateixa manera. I més, tenint en compte que els Clubs, Federacions i Associacions Esportives, som entitats sense ànim de lucre i que, com ja ha quedat establert, complim amb una insubstituïble labor de FORMACIÓ.

Per què dons des de l’administració pública es tracta de la mateixa manera dos figures tant diferents? Segur que no serveix ni per a uns ni pels altres...



La bondat (o no) de convertir Clubs i Federacions en empreses de serveis...

La evolució de la formació reglada en matèria d’esport en els diferents programes educatius, ha donat des de la seva creació, una importància cabdal al capítol de la gestió empresarial de les entitats esportives.

Es cert, que una gran majoria de les entitats esportives, encara hores d’ara, tenen força mancances, fruit del caràcter voluntari de les mateixes, en termes de gestió, i especialment, de gestió econòmica i financera. No ho es menys però, que la formació en aquestes matèries, ha vingut donada des de la visió de les escoles de negoci, i això ha comportat que els professionals que han sorgit, tenen aquesta visió de negoci.

I això es interessant des del punt de vista de fer de les esportives, entitats autosuficients, amb capacitat per a buscar i generar els recursos que facin possible la seva continuïtat. Però sense perdre de vista els seus objectius i, sobretot que no son entitats amb ànim de lucre. I parlem des de la ètica, i no solament des de la concepció jurídica. Perquè no només cal vetllar perquè no es reparteixin beneficis, sinó també perquè les retribucions estiguin ajustades al que èticament sigui correcte.

I si elevem la mirada a l’àmbit federatiu, les Federacions han de ser ENTITATS de serveis als clubs i entitats que s’hi associen i en son els darrers propietaris. Han de procurar els recursos i les ajudes als seus beneficiaris i propietaris. Han de prestar-los els serveis que calgui, fins i tot aplicant els costos corresponents quan sigui necessari. PERO NO HAN DE FER NEGOCI AMB ELS SEUS CLUBS i ASSOCIATS.

Per què des de algunes de les Federacions Catalanes s’han fet prevaler les pròpies necessitats a les dels clubs i esportistes a qui es deuen? La salut i les persones sempre han de ser el primer.

Propostes d’aplicació immediata.

1ª Com ja s’ha fet des de la UFEC, demanar la consideració de l’Esport, i en especial l’ESPORT FORMATIU  i concretament el FEDERAT com a servei essencial, alliberant-lo així del compliment estricte del toc de queda.

2ª Des de cada Federació, generar i trametre als federats de mes de 16 anys, un certificat de pertinença ala mateixa que els serveixi per tal de poder circular per anar i tornar dels entrenaments en les hores del toc de queda.

3ª Exigir del PROCICAT que el mon de l’esport NO POT SER CONSIDERAT COM UN TRANSMISOR, SINO COM UN MINIMITZADOR DE LA COVID19. En conseqüència posar les facilitats necessàries per, a partir del compliment dels protocols Covid19, les entitats puguin dur a terme la seva activitat.

4ª Donar la paraula a les entitats, per tal que, en consulta vinculant, puguin dir-hi la seva sobre l’inici de les competicions. Les decisions sobre la competició, no poden ser preses sense comptar amb els participants, que son al cap i a la fi qui les paguen. Un cop presa la decisió, tots els organismes de l’Esport, hauran de vetllar pel compliment segur de l’acordat.

Deporte de formación en tiempos de pandemia. ¿Problema o solución?

 En primer lugar, pedir disculpas al lector porque, en el difícil momento en el que vivimos, se toman tantas decisiones, y con tan poca base para formar criterio, que posiblemente cuando termine el artículo, todo habrá cambiado. En estos momentos, la información de que disponemos es que, aunque desde la SGE y la UFEC han pedido que el Deporte sea considerado un servicio esencial, el PROCICAT no lo ha considerado como tal, y que, por tanto, todos aquellos entrenamientos que habitualmente se producen en la franja de entre las 21 y las 24 horas, no se podrán llevar a cabo. Es decir, tal vez se podrán reprogramar en otras franjas horarias, con el consiguiente perjuicio para quien las tenía asignadas, y para las propias personas afectadas por el cambio. Menos tiempo de entrenamiento, y más complejidad para poder cumplir con rigor las normas y procedimientos de higiene sanitaria que, por otra parte, la inmensa mayoría de clubes están cumpliendo escrupulosamente.

Es cierto que la situación es bastante complicada, pero no es menos cierto, que la mayoría de las decisiones que se están tomando, podrían tomarse con un punto más de reflexión, coherencia y sentido común.

Esto va de salvar vidas, y las personas que formamos parte del mundo del deporte, lo tenemos absolutamente claro. Y, limitando la práctica deportiva en edad de formación, pensamos que vamos contra este objetivo.

Hay que reflexionar seriamente sobre las preguntas y argumentos que desgranaremos. Seguro que nos dejamos muchas. Pero como hay que decidir dónde, cuándo y por qué enfocamos esfuerzo y recursos, partiremos de esta base para tratar de concretar algunas propuestas.

¡Vamos! A ver si lo conseguimos ...

¿Qué piden los distintos gobiernos? ¿Por qué ponen límites al DEPORTE DE FORMACIÓN?

Todos los gobiernos, de todos los colores y en todos los ámbitos territoriales en todo el mundo, y también en España, piden a la población reducir la vida social, responsabilidad, disciplina, esfuerzo, autocontrol ... mientras curiosamente limitan la capacidad de una de las herramientas que permiten profundizar en estos conceptos y valores. EL DEPORTE DE FORMACIÓN, es parte indisoluble de la formación integral de las personas. En efecto, la ESCUELA, los CLUBES o ESCUELAS DEPORTIVAS, y ENTORNO FAMILIAR, son fundamentales para que las niñas y niños crezcan en una libertad comprometida y responsable, con ellos, y también con su entorno. Cada uno haciendo su papel, todas las partes aportando sus valores y nutrientes a los niños y niñas, chicas y chicos.

En cuanto a lo que nos ocupa, el tiempo que los niños y la juventud están entrenando, lo hacen en un entorno seguro y controlado. Siguiendo los protocolos que se han propuesto desde las diferentes administraciones y autoridades sanitarias. ¿Podemos garantizarlo si no están allí?

También están practicando una actividad física y mental (en cualquier deporte), que les permite activar su propia buena salud, y tener objetivos motivaciones y retos en momentos difíciles. ¿Cuál es la alternativa? ¿Quedarse en casa y cerrar con los videojuegos? ¿En el mejor de los casos, viajar por las Redes Sociales para mantener una cierta socialización para virtual que sea?

Y lo más importante, siguen trabajando valores que nos han de ayudar a todos a salir de este a y de futuras pandemias que puedan venir. La responsabilidad, el trabajo en equipo, el esfuerzo individual y colectivo, la capacidad de liderazgo ... ¿Hay alguna posibilidad de que desarrollen estos valores fuera del DEPORTE DE FORMACIÓN? Seguramente, pero costará encontrar una herramienta tan eficaz.



Por lo tanto, ¿qué sentido tiene limitar los horarios de la práctica deportiva en el deporte de formación, si es la mayor herramienta para ayudarnos a salir de la propia pandemia?

DEPORTE DE FORMACIÓN vs deporte profesional. ¿Por qué tienen un trato tan diferente?

Es muy evidente que el deporte profesional, aquel donde la mayoría de las niñas y niños que practican DEPORTE DE FORMACIÓN buscan sus referentes, está teniendo un trato muy diferente. A diferencia de los demás, los profesionales sólo se les exige el cumplimiento de los protocolos de seguridad. ¡Como debe ser!

Pero se salvaguarda la posibilidad de continuar, para no dañar su actividad económica. Es decir, que un mundo que se mueve por contratos multimillonarios que se reparten entre pocas entidades y una élite de talentos privilegiados, cuenta con la protección del gobierno, mientras que millones de niños y niñas , decenas de miles de clubes y entidades que necesitan de esta actividad para mantener viva la posibilidad de seguir trabajando , en el ámbito de la FORMACIÓN INTEGRAL de las personas, y que, como hemos podido ver antes, nos puede ayudar a afrontar mejor esta situación, sólo ven limitadas sus opciones. ..

¿No tendría más sentido priorizar, aunque fuera sólo por el criterio de mayor número de beneficiarios? ¿Especialmente teniendo en cuenta el beneficio para el sistema público de salud?

Clubes vs Gimnasios. Diferencias en el ánimo de lucro.

Otra cosa que no entendemos es como se pone en el mismo saco a todo el deporte (exceptuando las ligas profesionales). Es evidente que no estamos hablando de lo mismo cuando hablamos de Clubes Deportivos que cuando lo hacemos de empresas que gestionan (o en son propietarios) de negocios deportivos.

Quede claro que creemos que este tipo de empresas, son absolutamente necesarias y tienen unos objetivos tan lícitos y defendibles como el que más. Y como cualquier actividad mercantil, deben poder ejercerla en el marco de la ley y en libre competencia. Han hecho, hacen y harán inversiones en instalaciones y formación, emplean a profesionales del sector, y contribuyen al bienestar ya la salud de la población. Nos parece horrible que vean reducida su actividad, cuando también han hecho una serie de inversiones para adaptarse a los protocolos. ¿Cuántas bajas tendrán por culpa de los horarios? Nuestra solidaridad con ellas.

Pero somos actores diferentes, con beneficiarios y objetivos diferentes. No podemos ser tratados de la misma manera. Y más, teniendo en cuenta que los Clubes, Federaciones y Asociaciones Deportivas, somos entidades sin ánimo de lucro y que, como ya ha quedado establecido, cumplimos con una insustituible labor de FORMACIÓN.

¿Por qué entonces, desde la administración pública, se trata de la misma manera dos figuras tan diferentes? Seguro que no sirve ni para unos ni por los otros ...

La bondad (o no) de convertir Clubes y Federaciones en empresas de servicios ...

La evolución de la formación reglada en materia de deporte en los diferentes programas educativos ha dado desde la su creación, una importancia capital en el capítulo de la gestión empresarial de las entidades deportivas.

Es cierto, que una gran mayoría de las entidades deportivas, aunque estas alturas, tienen bastantes carencias, fruto de su carácter voluntario de las mismas, en términos de gestión, y especialmente, de gestión económica y financiera. No lo es menos embargo, que la formación en estas materias, ha venido dada desde la visión de las escuelas de negocio, y esto ha llevado a que los profesionales que han surgido tienen esta visión de negocio.

Y esto es interesante desde el punto de vista de hacer de las deportivas, entidades autosuficientes, con capacidad para buscar y generar los recursos que hagan posible su continuidad. Pero sin perder de vista sus objetivos y, sobre todo que no son entidades con ánimo de lucro. Y hablamos desde la ética, y no sólo desde la concepción jurídica. Porque no sólo hay que velar por que no se repartan beneficios, sino también para que las retribuciones estén ajustadas a lo que éticamente sea correcto.

Y si elevamos la mirada al ámbito federativo, las Federaciones deben ser ENTIDADES de servicios a los clubes y entidades asociadas, que son los verdaderos propietarios. Deben procurar los recursos y las ayudas a sus beneficiarios y propietarios. Deben prestarles los servicios que sea necesario, incluso aplicando los costes correspondientes cuando sea necesario. PERO NO DEBEN HACER NEGOCIO CON SUS CLUBES y ASOCIADOS.

¿Por qué desde algunas de las Federaciones Catalanas han hecho prevalecer las propias necesidades a las de los clubes y deportistas a los que se deben? La salud y las personas siempre deben ser el primero.

Propuestas de aplicación inmediata.

1ª Como ya se ha hecho desde la UFEC, pedir la consideración de del Deporte, y en especial el DEPORTE FORMATIVO y concretamente el FEDERADO como servicio esencial, liberándolo así del cumplimiento estricto del toque de queda.

2ª Desde cada Federación, generar y enviar a los federados de más de 16 años, un certificado de pertenencia a la misma que les sirva para poder circular, para ir y volver de los entrenamientos, en las horas del toque de queda.

3ª Exigir del PROCICAT que el mundo del deporte NO PUEDE SER CONSIDERADO COMO UN TRANSMISOR, SINO COMO UN MINIMIZADOR DE LA COVID19. En consecuencia, poner las facilidades necesarias para, a partir del cumplimiento de los protocolos Covid19, las entidades puedan llevar a cabo su actividad.

4ª Dar la palabra a las entidades, para que, en consulta vinculante, puedan dar su parecer sobre el inicio de las competiciones. Las decisiones sobre la competición no pueden ser tomadas sin contar con los participantes, que son al fin y al cabo quien las pagan. Una vez tomada la decisión, todos los organismos del Deporte, deberán velar por el cumplimiento seguro de lo acordado.


Training sport in times of pandemic. Problem or solution?



First of all, apologize to the reader because, in the difficult time in which we live, so many decisions are made, and with so little basis to form criteria, that possibly when the article is finished, everything will have changed. At this moment, the information we have is that, although the SGE and the UFEC have requested that Sport must be considered an essential service, PROCICAT has not considered it as such, and that, for therefore, all those trainings that usually take place in the range between 21 and 24 hours, will not be able to be carried out
. That is, they may be able to be rescheduled in other time slots, with the consequent damage to those who had them assigned, and to the people themselves affected by the change. Less training time, and more complexity to be able to rigorously comply with health hygiene rules and procedures that, on the other hand, most clubs are scrupulously complying with.
It is true that the situation is quite complicated, but it is no less true that most of the decisions that are being made could be taken with one more point of reflection, coherence, and common sense.
This is going to save lives, and the people who are part of the world of sport, we are clear. And, limiting the practice of sports in training age, we think we are going against this goal.
We need to think seriously about the questions and arguments we will shell out. Surely, we leave many. But how to decide where, when and why we focus effort and resources, we will start from this base to try to concretize some proposals.
Here we go! Let us see how we do ...

What do the different governments ask for? Why do they put limits on TRAINING SPORT?

All governments, of all colours and in all territorial areas around the world, and also in Spain, ask the population to reduce social life, responsibility, discipline, effort, self-control ... while curiously limiting capacity of one of the tools that allow to deepen in these concepts and values. SPORTS TRAINING is an integral part of the training of people. Indeed, the SCHOOL, the CLUBS or SPORTS SCHOOLS, and the FAMILY ENVIRONMENT, are fundamental for the girls and boys to grow in a committed and responsible freedom, with them, and with their environment. Each playing its part, all parties bringing their values ​​and nutrients to children, girls and boys.

As far as we are concerned, the time that the kids and the youth are training, they do it in a safe and controlled environment. Following the protocols that have been proposed by the different administrations and health authorities. Can we guarantee it if they are not there?

They are also practicing a physical and mental activity (in any sport), allowing them to activate their own good health, and have goals and motivations challenges in difficult times. What is the alternative? Staying home and hanging out with video games? At best, traveling through Social Media to maintain some socialization no matter how virtual it is?

And most importantly, they continue to work on values ​​that should help us all get out of this and future pandemics that may come. Responsibility, teamwork, individual and collective effort, leadership skills ... Is there any possibility that they develop these values ​​outside of TRAINING SPORT? Sure, but it will be hard to find such an effective tool.

Therefore, what is the point of limiting the hours of sports practice in training sports, if it is the greatest tool to help us get out of the pandemic itself?

TRAINING SPORT vs professional sport. Why do they have such a different treatment?

It is truly clear that in professional sport, the one where most girls and boys who practice TRAINING SPORT are looking for their references, is being treated very differently. Unlike the rest, professionals are only required to comply with security protocols. As it must be!

But the possibility of continuing it is safeguarded, so as not to damage its economic activity. It means that a world that moves multimillionaire contracts that are divided among few clubs or organizations, and elite of privileged talents, has the protection of the government, while millions of children, thousands of clubs and organizations that need this activity to keep alive the possibility to continue working , in the field of training of the people, and as we have seen before, we can help you cope better with this situation, only see limited their options. ..

Wouldn't it make more sense to prioritize even if it were only for the criterion of the largest number of beneficiaries? Especially considering the benefit to the public health system.

Clubs vs Gyms. Differences in profit motive.

Another thing we do not understand is how it is put in the same bag in all sports (except professional leagues). We are not talking about the same thing when we talk about Sports Clubs as when we do it about companies that manage (or own) sports businesses.

We believe that these types of companies are necessary and have goals as legitimate and defensible as most. And like any commercial activity, they must be able to exercise it within the framework of the law and in free competition. They have made, make and will make investments in facilities and training, employ professionals in the sector, and contribute to the well-being and health of the population. We find it horrible that their activity has diminished when they have also made a series of investments to adapt to the protocols. How many casualties will they have because of the schedules? Our solidarity with them.

But we are different actors, with different beneficiaries and goals. We cannot be treated the same way. And more, considering that the Clubs, Federations and Sports Associations, we are non-profit entities and that, as it has already been established, we fulfil an irreplaceable work of TRAINING.

For that donations from the public administration is the same way two kind so different of organizations? Surely it does not work for some or for others ...

The goodness (or not) of turning Clubs and Federations into service companies ...

The evolution of regulated training in sports in the various educational programs, has given since its inception, a key importance in the chapter of business management of sports organizations.

It is true that a large majority of sports organizations, even now, have many shortcomings, because of their voluntary nature, in terms of management, and especially economic and financial management. It is no less, however, that the training in these subjects has been given from the point of view of business schools, and this has meant that the professionals who have emerged have this business vision.

And this is interesting from the point of view of sports, self-sufficient entities, with the capacity to seek and generate the resources that make their continuity possible. But without losing sight of their goals and, above all, that they are not for-profit entities. And we speak from ethics, and not just from the legal conception. Because it is not only necessary to ensure that benefits are not distributed, but also that remuneration is adjusted to what is ethically correct.

And if we look up to the federative level, the Federations must be SERVICE ENTITIES to the clubs and entities that are associated with them and are its true owners . They must seek resources and aid from their beneficiaries and owners. They must provide them with the services they need, even applying the corresponding costs when necessary. BUT THEY SHOULD NOT DO BUSINESS WITH THEIR CLUBS AND ASSOCIATES.

Why have some of the Catalan Federations made their own needs prevail over those of the clubs and athletes to whom they are due? Health and people should always come first.

Proposals for immediate application.

1st As has already been done by the UFEC, to request the consideration of Sport, and especially TRAINING SPORT and specifically the FEDERATED as an essential service, thus freeing it from strict compliance with the curfew.

2nd From each Federation, generate and send to the federated of more than 16 years, a certificate of membership to the same wing that serves them in order to be able to circulate to go back and forth of the trainings in the hours of the curfew.

3rd To demand from the PROCICAT that the world of sport CANNOT BE CONSIDERED AS A TRANSMITTER, BUT AS A MINIMIZER OF COVID19. Consequently, to provide the necessary facilities so that, based on compliance with the Covid protocols, the entities can carry out their activity.

4th Give the floor to the entities, so that, in a binding consultation, they can have their say on the start of the competitions. Decisions about the competition cannot be made without the participants, who are the ones who pay for them. Once the decision has been made, all the bodies of the Sport will have to ensure the safe fulfilment of the agreed thing.