Esport de formació en temps de pandèmia. Problema o solució?

En primer terme, demanar disculpes al lector perquè, en el difícil moment en el que vivim, es prenen tantes decisions, y amb tant poca base per formar criteri, que possiblement quan acabi l’article, tot haurà canviat. Hores d’ara, la informació de que disposem, es que, tot i que des de la SGE i la UFEC han demanat que l’Esport sigui considerat un servei essencial, el PROCICAT no ho ha considerat com a tal, i que, per tant, tots aquells entrenaments que habitualment es produeixen a la franja d’entre les 21 i les 24 hores, no es podran dur a terme. Es a dir, potser es podran re programar en altres franges horàries, amb el conseqüent perjudici per qui les tenia assignades, i per a les pròpies persones afectades pel canvi. Menys temps d’entrenament, i mes complexitat per poder complir amb rigor les normes i procediments d’higiene sanitària que, d’altra banda, la immensa majoria de clubs estan complint escrupolosament.

Es cert que la situació es força complicada, però no es menys cert, que la majoria de decisions que s’estan prenent, podrien prendre’s amb un punt més de reflexió, coherència i sentit comú.

Això va de salvar vides, i les persones que formem part del mon de l’esport, ho tenim absolutament clar. I, limitant la pràctica esportiva en edat de formació, pensem que anem contra aquest objectiu.

Cal reflexionar seriosament sobre les preguntes i arguments que desgranarem. Ben segur que ens en deixem molts. Però com cal decidir on, quan i perquè enfoquem esforç i recursos, partirem d’aquesta base per tal de mirar de concretar algunes propostes.

Som-hi! A veure com ens en sortim...

Que demanen els diferents governs? Per què posen límits a l’ESPORT DE FORMACIÓ?

Tots els governs, de tots els colors i en tots els àmbits territorials arreu del mon, i també a l’estat espanyol, demanen a la població reduir la vida social, responsabilitat, disciplina, esforç, autocontrol... mentre curiosament limiten la capacitat d’una de les eines que permeten aprofundir en aquests conceptes i valors. L’ESPORT DE FORMACIÓ, es part indissoluble de la formació integral de les persones. En efecte, l’ESCOLA, els CLUBS o ESCOLES ESPORTIVES, i l’ENTORN FAMILIAR, son fonamentals per que les nenes i nens creixin en una llibertat compromesa i responsable, amb ells, i també amb el seu entorn. Cadascú fent el seu paper, totes les parts aportant el seus valors i nutrients als nens i nenes, noies i nois.

Pel que fa al que ens ocupa, el temps que la canalla i la joventut estan entrenant, ho fan en un entorn segur i controlat. Seguint els protocols que s’han proposat des de les diferents administracions i autoritats sanitàries. Podem garantir-ho si no estan allà?

També estan practicant una activitat física i mental (en qualsevol esport), que els permet activar la seva pròpia bona salut, i tenir objectius motivacions i reptes en moments difícils. Quina es la alternativa? Quedar-se a casa i tancar-se amb els videojocs? En el millor dels casos, viatjar per les Xarxes Socials per mantenir una certa socialització per virtual que sigui?

I el més important, segueixen treballant valors que ens han d’ajudar a tots plegats a sortir d’aquesta i de futures pandèmies que puguin venir. La responsabilitat, el treball en equip, l’esforç individual i col·lectiu, la capacitat de lideratge... Hi ha alguna possibilitat de que desenvolupin aquests valors fora de l’ESPORT DE FORMACIÓ? Segurament, però costarà trobar una eina tant eficaç.

Per tant, quin sentit te limitar els horaris de la pràctica esportiva EN L’ESPORT DE FORMACIÓ, si es la major eina per ajudar-nos a sortir de la pròpia pandèmia?

ESPORT DE FORMACIÓ vs esport professional. Per què tenen un tracte tant diferent?

Es ben evident que a l’esport professional, aquell on la majoria de les nenes i nens que practiquen ESPORT DE FORMACIÓ busquen els seus referents, està tenint un tracte ben diferent. A diferència de la resta, als professionals només se’ls hi exigeix el compliment dels protocols de seguretat. Com ha de ser!

Però se’n salvaguarda la possibilitat de continuar, per no malmetre la seva activitat econòmica. Es dir, que un mon que es mou per contractes multimilionaris que es reparteixen entre poques entitats i una elit de talents privilegiat, compta amb la protecció del govern, mentre que milions de nens i nenes, desenes de milers de clubs i entitats que necessiten d’aquesta activitat per mantenir viva la possibilitat de seguir treballant, en l’àmbit de la FORMACIÓ INTEGRAL de les persones, i que, com hem pogut veure abans, ens pot ajudar a afrontar millor aquesta situació, només veuen limitades les seves opcions...

No tindria mes sentit prioritzar ni que fos només pel criteri de major nombre de beneficiaris? Especialment tenint en compte el benefici pel sistema públic de salut?

Clubs vs Gimnasos. Diferències en l’ànim de lucre.

Un altra cosa que no entenem es com es posa en el mateix sac a tot l’esport (exceptuant les lligues professionals). Es evident que no estem parlant del mateix quan parlem de Clubs Esportius que quan ho fem d’empreses que gestionen (o en son propietaris) de negocis esportius.

Quedi clar que creiem que aquest tipus d’empreses, son absolutament necessàries i tenen uns objectius tant lícits i defensables com el que més. I com qualsevol activitat mercantil, han de poder exercir-la en el marc de la llei i en lliure competència. Han fet, fan i faran inversions en instal·lacions i formació, donen feina a professionals del sector, i contribueixen al benestar i a la salut de la població. Ens sembla horrible que vegin minvada la seva activitat, quan també han fet un seguit d’inversions per adaptar-se als protocols. Quantes baixes tindran per culpa dels horaris? La nostra solidaritat amb elles.

Però som actors diferents, amb beneficiaris i objectius diferents. No podem ser tractats de la mateixa manera. I més, tenint en compte que els Clubs, Federacions i Associacions Esportives, som entitats sense ànim de lucre i que, com ja ha quedat establert, complim amb una insubstituïble labor de FORMACIÓ.

Per què dons des de l’administració pública es tracta de la mateixa manera dos figures tant diferents? Segur que no serveix ni per a uns ni pels altres...

La bondat (o no) de convertir Clubs i Federacions en empreses de serveis...

La evolució de la formació reglada en matèria d’esport en els diferents programes educatius, ha donat des de la seva creació, una importància cabdal al capítol de la gestió empresarial de les entitats esportives.

Es cert, que una gran majoria de les entitats esportives, encara hores d’ara, tenen força mancances, fruit del caràcter voluntari de les mateixes, en termes de gestió, i especialment, de gestió econòmica i financera. No ho es menys però, que la formació en aquestes matèries, ha vingut donada des de la visió de les escoles de negoci, i això ha comportat que els professionals que han sorgit, tenen aquesta visió de negoci.

I això es interessant des del punt de vista de fer de les esportives, entitats autosuficients, amb capacitat per a buscar i generar els recursos que facin possible la seva continuïtat. Però sense perdre de vista els seus objectius i, sobretot que no son entitats amb ànim de lucre. I parlem des de la ètica, i no solament des de la concepció jurídica. Perquè no només cal vetllar perquè no es reparteixin beneficis, sinó també perquè les retribucions estiguin ajustades al que èticament sigui correcte.

I si elevem la mirada a l’àmbit federatiu, les Federacions han de ser ENTITATS de serveis als clubs i entitats que s’hi associen i en son els darrers propietaris. Han de procurar els recursos i les ajudes als seus beneficiaris i propietaris. Han de prestar-los els serveis que calgui, fins i tot aplicant els costos corresponents quan sigui necessari. PERO NO HAN DE FER NEGOCI AMB ELS SEUS CLUBS i ASSOCIATS.

Per què des de algunes de les Federacions Catalanes s’han fet prevaler les pròpies necessitats a les dels clubs i esportistes a qui es deuen? La salut i les persones sempre han de ser el primer.

Propostes d’aplicació immediata.

1ª Com ja s’ha fet des de la UFEC, demanar la consideració de l’Esport, i en especial l’ESPORT FORMATIU  i concretament el FEDERAT com a servei essencial, alliberant-lo així del compliment estricte del toc de queda.

2ª Des de cada Federació, generar i trametre als federats de mes de 16 anys, un certificat de pertinença ala mateixa que els serveixi per tal de poder circular per anar i tornar dels entrenaments en les hores del toc de queda.

3ª Exigir del PROCICAT que el mon de l’esport NO POT SER CONSIDERAT COM UN TRANSMISOR, SINO COM UN MINIMITZADOR DE LA COVID19. En conseqüència posar les facilitats necessàries per, a partir del compliment dels protocols Covid19, les entitats puguin dur a terme la seva activitat.

4ª Donar la paraula a les entitats, per tal que, en consulta vinculant, puguin dir-hi la seva sobre l’inici de les competicions. Les decisions sobre la competició, no poden ser preses sense comptar amb els participants, que son al cap i a la fi qui les paguen. Un cop presa la decisió, tots els organismes de l’Esport, hauran de vetllar pel compliment segur de l’acordat.